Visitant Anònim  [Participa-hi]
Ocells des Jardins
fr
en
es
ca
Portada
 
Entitats col·laboradores
Participar
 - 
Instruccions
Consultar
  Observacions
    - 
El darrers 2 dies
    - 
El darrers 5 dies
    - 
El darrers 15 dies
 - 
Mapa dels jardins
 - 
Galeria d'imatges i sons
Dades i anàlisis
 - 
Durbec 15-18
 - 
Aratinga mitrada 16-18
 - 
Pardal xarrec 16-18
 - 
Pica-soques blau 14-18
 - 
Mallerenga emplomallada 14-18
 - 
Lluer 15-18
 - 
Cotorreta de pit gris 14-18
 - 
Cotorra de Kramer 14-18
 - 
Gavià argentat 14-18
 - 
Puput 14-18
 - 
Esquirol 14-18
 - 
Dragó comú 16-18
Informació
 - 
Darreres notícies
 - 
Agenda
 - 
Codi de conducta
  Ajuda
    - 
Explicació dels símbols
    - 
FAQ
  Estadístiques

Darreres notícies
pàgina :
 
 
1
2
3
4
5
6
>
 
ítem/pàgina :
nombre : 60
 
dilluns 18 juny 2018
Aus
No molesteu
Si poguessin, els ocells penjarien un cartell de No molesteu / No molestar /Do not disturb a la porta dels seus nius. Des d’aquestes línies sempre insistim en el valor de la informació que ens proporcionen els nius dels ocells però, al mateix temps, sempre diem que la seguretat dels ocells és el primer i principal element a tenir en compte.
 
Cada tipus de niu és un món. En aquesta nota volem cridar l’atenció sobre la problemàtica dels ocells que fan el niu a terra. Com és fàcil deduir, aquests nius són molt vulnerables (de fet, són els més vulnerables de tots), tant a la depredació natural com a la destrucció per causes accidentals o intencionades. Els depredadors poden ser guineus, senglars, gossos o gats, tots ells animals dotats de gran olfacte i que poden detectar qualsevol traça d’olor deixada als voltants, incloent-hi la de l’ornitòleg quan ha fet la visita al niu.
 
Cogullades, mosquiters, pit-rojos, tristos, enganyapastors i mols altres ocells fan el niu a terra o a molt baixa alçada. Inevitablement, si aneu a un d’aquests nius deixareu un rastre olorós, que per al nas d’una guineu és com un cartell lluminós que la condueix a la ubicació del niu. Per tal de confondre el rastre, volteu amunt i avall en un radi de 5-10 metres al voltant del niu, de forma que no hi hagi un camí directe cap a ell sinó que quedi tot l’entorn impregnat del vostre rastre i marxeu per un camí que no surti directament del lloc del niu. És aquesta una tècnica extensament utilitzada per molts ornitòlegs en nius al terra i podem donar fe que és efectiva. Si bé la depredació de nius és molt freqüent i forma part de les regles de joc de l’ecosistema, no és qüestió de posar-ho massa fàcil per als depredadors.
 
No perdis l’oportunitat de trobar els nius d’ocells i, amb la màxima cura (vegeu el Codi de Conducta), observeu la meravella del procés de nidificació de les aus. Els jardins públics poden ser també un bon lloc per trobar indicis de nidificació de molts ocells que segurament no trobaràs en jardins privats. Tingues en compte, però, de no deixar traces que puguin indicar la presència d’un niu en un lloc públic per evitar vandalisme i depredació per part, per exemple, de gossos domèstics però sobretot de gats. Recorda que al Projecte Nius (www.nius.cat) pots introduir dades detallades sobre els nius que observis. Això ens servirà per detectar la influència de factors ambientals (com el canvi climàtic) sobre les vides dels ocells en el període més crític de seu cicle biològic.
 
Foto: R.Alamany. Disponible a la galeria d'imatges.

enviat per Abel Julien
 
dijous 17 maig 2018
Dies de jardins i nius
Una característica del birding de jardí és que a l’hivern hi ha més activitat. Ens arriben molts ocells del nord fugint del rigorós hivern europeu per arribar a les nostres latituds no tan gèlides. Malgrat tot, el nostre fred és suficient com perquè les menjadores se’ns omplin de mallerengues, fringíl·lids i altres ocells afamats de llavors, cacauets i greixos.
 
A la primavera, en canvi, tenim menys quantitat d’ocells però això no vol dir que els jardins perdin el seu interès ornitològic. Precisament ara, a l’època de cria, els jardins adquireixen una nova dimensió. Qualsevol planta enfiladissa, arbust o arbre del jardí pot tenir un niu de merla, gafarró o tallarol capnegre i els forats de les parets, respiradors i les nostres caixes niu poden ser el cau de pardals, mallerengues, cotxes fumades i altres ocells cavernícoles.
 
No perdis l’oportunitat de trobar els nius d’ocells i, amb la màxima cura (vegeu el Codi de Conducta), observeu la meravella del procés de nidificació de les aus. Els jardins públics poden ser també un bon lloc per trobar indicis de nidificació de molts ocells que segurament no trobaràs en jardins privats. Tingues en compte, però, de no deixar traces que puguin indicar la presència d’un niu en un lloc públic per evitar vandalisme i depredació per part, per exemple, de gossos domèstics però sobretot de gats.
 
Recorda que al Projecte Nius pots introduir dades detallades sobre els nius que observis. Això ens servirà per detectar la influència de factors ambientals (com el canvi climàtic) sobre les vides dels ocells en el període més crític de seu cicle biològic.
 
Foto: Niu de merla ben amagat en un jardí que podeu veure a la Galeria d’Imatges (Autor: R. Alamany)

enviat per Marina Cuito
 
dilluns 9 abril 2018
Aus
Les millors fotos dels fringíl·lids d’aquest hivern a OdJ

Com us dèiem en una anterior notícia, aquest hivern es va produir una irrupció massiva de durbecs, lluers, pinsans i altres fringíl·lids. En aquella notícia us vam donar algunes pautes sobre com atraure’ls a les menjadores i sembla que en vau fer cas perquè a la galeria de fotos d’Ocells dels Jardins trobem quantitat de fotografies d’aquests ocells. Hem preparat un petit recull però podeu consultar-les totes. (És necessari estar registrat a Ocells dels Jardins per poder-les visualitzar).

Us recomanem visitar la galeria d'OdJ per veure totes les fotografies i us encoratgem a  penjar les vostres!

enviat per Marina Cuito
 
divendres 26 gener 2018
Aus
Aquest cap de setmana fem el cens d'hivern!

Aquest cap de setmana farem el cens d'hivern d'Ocells dels Jardins. Com bé sabeu, la participació en el projecte és lliure, podeu penjar dades sempre que us vagi bé a vosaltres, però hi ha dues dates en què demanem a tots els usuaris que pengin dades. Es tracta dels censos d'hivern i de primavera. Amb aquesta iniciativa aconseguim tenir una imatge global dels ocells que hi ha als jardins de tot Catalunya. 

 

Per fer aquest cens només heu de dedicar almenys 30 minuts en qualsevol moment del cap de setmana. Qualsevol persona hi pot participar, és fàcil, divertit i apropiat tant per a principiants com a experts. Recordeu que us podeu descarregar la fitxa del projecte per facilitar-vos la feina. 

 

Al final del cap de setmana podreu consultar en temps real quins ocells s'han observat als jardins de Catalunya gràcies a la vostra col·laboració.

enviat per Abel Julien
 
dijous 28 desembre 2017
Aus
Identificació de gafarró i lluer
El gafarró és un ocell molt abundant a Catalunya, que compta amb més d'un milió d'individus en època de nidificació, es distribueix per totes les 42 comarques i és molt freqüent en zones humanitzades. Molts ornitòlegs pensen en ell com a espècie sedentària perquè es veu durant tot l'any però és un ocell que realitza moviments de distàncies considerables. A l'hivern ens arriben gafarrons de França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia i Alemanya i tenim registrats moviments d'ocells de Catalunya al Nord d'Àfrica.
 
El lluer, en canvi, és un ocell que nidifica en nombre relativament escàs i irregular als boscos subalpins però a l'hivern rebem lluers de la resta d'Europa en quantitats extremadament variables, amb hiverns en els quals pràcticament passa desapercebut i altres en el que es produeixen autèntiques irrupcions (com ha passat enguany). Tenim recuperacions de tot Europa, de les quals destaquen les més llunyanes d'Estònia, Finlàndia i Rússia.
 
Si el vostre jardí és atractiu per fringíl·lids (probablement perquè hi poseu menjadores amb nabina, negret i altres llavors) segurament tindreu aquestes dues espècies a l'hivern. Pareu atenció si no teniu experiència prèvia amb el lluer, ja que us pot passar desapercebut i semblar-vos, si no us hi fixeu bé, un gafarró, per bé que una mica estrany.
 
El lluer mascle té un casquet negre al cap que li arriba pel front fins al bec, més cònic i llarg que el del gafarró; a més té una prominent franja groga a l'ala molt visible. La femella és més discreta, sense el casquet negre, però té la franja alar destacada com el mascle. El gafarró té el bec força més curt i petit, el carpó groc clarament visible al vol i, el tret més distintiu, no té la prominent franja alar groga del lluer.
 
Com dèiem, enguany ha estat any d'irrupció de lluers. N'has vist?

enviat per Marina Cuito
 
divendres 3 novembre 2017
Hivern de fringíl·lids!

Ens arriben notícies de tot Europa dient que s'està produint una irrupció massiva de durbecs, lluers, pinsans, pinsans mecs i altres fringíl·lids. Aquestes irrupcions es produeixen només cada certs anys però la d'enguany, a més, és una de la més gran en dècades. Al Regne Unit, França, Alemanya, Suïssa i Països Baixos, entre d'altres, s'estan observant durbecs com mai. Feia més d'una dècada que no hi havia hagut cap irrupció de la mateixa dimensió. El mateix està passant a Catalunya, on Ornitho demostra que s'ha batut el rècord d'observacions de durbecs, lluers i pinsans borroners en un mes d'octubre.


És molt fàcil atraure'ls a les menjadores. Si tens la sort d'estar en una zona que està rebent un influx d'aquestes espècies prova de posar-los el seu menjar preferit nabina (llavor de nap), pipes petites, negrilló o cacauets pelats per al lluer i llavors més grosses per al durbec, que voldrà demostrar la potència del seu bec imponent, tals com pipes gruixudes, blat de moro o cacauets amb closca (cal dir que en realitat, el durbec menjarà qualsevol llavor encara que no hagi de fer servir la força del seu bec).


La foto mostra un durbec que també pot venir al teu jardí i els gràfics mostren les observacions de les tres espècies esmentades dels mesos d'octubre de 2010 a 2017. Veiem que aquest any la pujada d'observacions és espectacular. A més, el nombre dels estols encara és més gran, així que estigueu preparats per la festa!

(Foto: Jordi Bas)
 

enviat per Abel Julien
 
dijous 13 juliol 2017
Per què caixes niu?

Sovint ens pregunten si posar caixes niu influeix en l'equilibri ecològic o les relacions entre les diferents espècies d'una zona determinada. La resposta és clarament sí. Malgrat que en cada cas es requeriria un estudi concret per veure quines espècies afecta aquesta modificació de l'hàbitat, està clar que les espècies que poden utilitzar les caixes -que en estat natural crien a forats- són les que es veuran beneficiades i les que puguin entrar en competència amb elles poden veure's perjudicades.

El problema principal és que l'ecosistema natural ja està completament alterat d'inici. Tots els boscos del nostre país han estat replantats o gestionats d'alguna manera que ha alterat completament el bosc original, cada pam de terreny ha estat modificat per l'acció humana i, sobretot en dècades recents, l'hàbitat s'ha simplificat de forma que han desaparegut molts llocs que en estat natural tindrien forats.

En els jardins, un hàbitat humanitzat amigable per als ocells, no hi sol haver arbres vells amb cavitats naturals. Les caixes niu supleixen aquesta mancança que l'hàbitat hauria de proporcionar per a les espècies cavernícoles (les que crien a forats) de forma que és una alteració d'un hàbitat que ja ha estat alterat o que ja és artificial d'entrada. Les caixes niu, per tant, el que aconsegueixen és que l'hàbitat alterat s'assembli una mica més a l'hàbitat natural que hauria d'existir.

Des d'Ocells dels Jardins us animem a que poseu caixes niu classiques per mallerengues i pardals però que no oblideu que n'hi ha de mides i configuracions diferents per la multitud d'espècies que poden viure al nostre entorn: raspinells, xots, mussols, cueretes i molts altres.

 

Foto: Mallerenga carbonera (Jordi Bas)

enviat per Abel Julien
 
dijous 8 juny 2017
Aus
Resultats del cens de primavera

El darrer cap de setmana de maig vam fer el cens de primavera d'Ocells dels jardins. Com és habitual, l'activitat ha caigut bastant als jardins respecte de l'hivern, i això es nota també en la participació, en aquest cens hi han hagut 109 observacions, davant de les 635 que es van obtenir al cens d'hivern.

Tot i així, es van observar 30 espècies diferents, d'entre les quals destaquen el colom roquer i el pardal comú com les més vistes. Es van veure 25 orenetes cuablanca, espècie nidificant que només podrem veure al cens de primavera. L'oreneta cuablanca, a diferència de l'oreneta vulgar, acostuma a fer els nius sota els balcons de les cases o a les lleixes de les finestres, per això sol ser un dels ocells més observats i reconeguts per la ciutadania. Si voleu saber més sobre aquest ocell, visiteu http://www.orenetes.cat/especie/

També és destacable el dràstic descens del nombre d'observacions de pit-roig, al cens d'hivern se'n van veure 92 i en aquesta ocasió només 1, reflectint la diferència dels requeriments d'hàbitat d'aquest ocell. Com a espècie poc habitual en els jardins, es va observar un passerell comú i dos pica-soques blaus.

En quant a l'origen de les observacions, al mapa podreu veure com la gran majoria s'han produït a les comarques de Barcelona. Només s'ha registrat observacions a la Cerdanya, al Baix Camp i a la Conca de Barberà, fora de terres barcelonines.

enviat per Marina Cuito
 
dilluns 24 abril 2017
Aus
Menys ocells al teu jardí: no et preocupis

Els jardins, tan privats com públics, solen tenir menys ocells a la primavera-estiu que en època d'hivernada pel fet que en l'època de nidificació els ocells prefereixen llocs més naturals i tenen uns requeriments d'hàbitat més selectius. L'abundància d'ocells als jardins a l'hivern ve donada principalment per l'aliment que proporciona aquest hàbitat humanitzat i perquè els ocells tenen uns requeriments d'hàbitat molt menys selectius a l'hivern.

Al gràfic podeu veure les observacions d'alguns ocells al llarg de tota la història d'Ocells dels Jardins. Es tracta dels 6 ocells més vistos als jardins en el que portem d'any. Com podeu comprovar tots dibuixen una corba decreixent durant els mesos de juliol, agost i setembre. Així que, no us preocupeu!

El cas més marcat és el del pit-roig, ocell molt abundant en època d'hivernada que pràcticament desapareix dels jardins quan arriba la calor. Al gràfic podeu observar com la seva corba és extremadament pronunciada, arribant quasi a desaparèixer en el mes juliol. Mentre que en l'anterior notícia d'Ocells dels Jardins el pit-roig apareixia com l'ocell més observat  durant el que portàvem d'any, ara ja és el quart ocell més vist de l'any però, a més, ha caigut al vintè lloc aquest mes!

Document per descarregar :  Grafic-8790.jpg
enviat per Abel Julien
 
divendres 24 març 2017
Aus
Les vostres observacions a Ocells dels jardins

Hem començat l'any amb una bona participació a Ocells dels jardins. De moment, l'ocell més observat als jardins durant el 2017 ha sigut el pit-roig, observat 303 vegades, seguit de molt a prop pel pardal comú, observat 300 vegades. En canvi, durant el que portem de març, l'ocell més observat ha estat la merla, observada 42 vegades.

Heu penjat fotos fantàstiques al web, com aquesta d'en Xavier Jordà, on es veu un Rossinyol del Japó a la menjadora i darrere un pica-soques blau observant-lo. Us convidem a visitar la galeria, ja que s'hi troben fotos ben curioses.

També volem destacar aquest missatge d'un participant anònim que ens diu que ha observat 6 aratingues mitrades a Sant Gervasi i ens fa aquest comentari: "Las Arantigas se han adueñado de San Gervasio. Varias parejas se suelen posar en las antenas de TV frente a mi terraza. Puedo ver claramente sus nidos en agujeros de fachadas frente a mi casa, por eso he puesto este conteo aunque a mi terraza propiamente no acuden." 


Des de la Unitat d'Ornitologia Aplicada de l'ICO, que ha fet l'Atles de Barcelona, ens confirmen que hi ha una joca on a la nit s'hi apleguen unes 50 aratingues mitrades cada nit.

enviat per Abel Julien
pàgina :
 
 
1
2
3
4
5
6
>
 
ítem/pàgina :
nombre : 60
Biolovision Sàrl (Switzerland), 2003-2018