Arribem a la darrera setmana d'octubre i el fred ja s'ha fet palès a molts llocs de Catalunya, en alguns altres arribarà en poques setmanes. Amb l'arribada del fred, alguns petits ocells que durant la primavera i l'estiu mengen insectes veuen com la seva font d'aliment preferida es fa més escassa. Molts d'ells canvien els seus hàbits alimentaris esdevenint consumidors d'aliments d'origen vegetal, principalment fruits i llavors.

A més, milers d'ocells que viuen a països més freds on no troben prou menjar, venen a passar l'hivern a casa nostra per poder sobreviure. D'aquesta manera les poblacions de molts ocells passen a multiplicar-se. Durant els mesos més freds ens trobem, per tant, en una situació en què hi ha moltíssims ocells afamats i poc menjar disponible. La construcció i instal·lació d'una menjadora per a ocells és una eina fantàstica per oferir-los aliment i avui us donarem alguns consells per construir les vostres.

Tipus de menjadora i els ocells que atreuen:

• Menjadora de taula: Mallerengues, pit-rojos, merles, pardals, picots, pica- soques blaus, tallarols i pràcticament qualsevol ocell poden ser usuaris d’aquest tipus de menjadora. Dependrà̀ principalment del menjar que els posem.
• Menjadora tubular: Ideal per penjar als arbres i de construcció molt senzilla. Atraurà a caderneres, lluers, gafarrons i pinsans, a més d’altres fringíl·lids, poden utilitzar aquesta menjadora de llavors. També́ poden aparèixer les sempiternes mallerengues, tot i que el seu aliment preferit és el que conté molt de greix.
• Menjadora de llauna: utilitza materials de reciclatge i és ideal per penjar als arbres. Els candidats a fer-la servir seran els mateixos que teníem a la menjadora de taula; allò que influirà majoritàriament serà el tipus de menjar que hi posem.
• Boles de greix: una autèntica bola energètica. Atraurà a les mallerengues, com és habitual, seran els principals clients per consumir l’alta concentració d’energia que proporciona aquest aliment. Pica-soques blau, picot garser gros i també pit-rojos o pardals afamats que, si bé prefereixen menjar tocant de peus a terra, la necessitat els pot impulsar a penjar-se en una bola de greix per sobreviure.
• Enfilall de cacauets: A qui li agrada menjar cap per avall? Òbviament, a les mallerengues! Servirà no només per atraure aquests ocells, sinó també per observar les seves habilitats fent equilibris i malabarismes mentre piquen amb passió la closca dels cacauets. Podreu escoltar el soroll dels cops que fan sobre la closca del cacauet per trencar-la.

Ara que ja coneixes els diferents tipus de menjadores, pots consultar com fabricar-les aquí.

El tipus de menjar:

La regla general és que qualsevol aliment que hi posem ha de ser sense sal i sense torrar. Els més adients són:

• Llavors: negrilló, escaiola, mill, pipes negres, cànem, etc.

• Fruita: poma.


• Fruits secs: cacauets — tant pelats com amb closca—, nous, panses.


• Boles de llar.


• Altres: trossets de formatge, molles de pa (no mullat).


• Aigua. Sobretot quan faci molt fred i els punts d’aigua habituals estiguin gelats.

De la mateixa manera, hi ha alguns aliments que NO són adequats:

• Llavors o fruits secs salats o torrats.

• Barreja de llavors per a ocells de gàbia (tenen complements vitamínics que no convenen als ocells silvestres)

A la imatge podeu veure quins aliments prefereix cada espècie.

El lloc:

La menjadora s’ha de situar en un lloc tranquil, però que ens permeti la seva observació des d’una distància prudent. Com és fàcil suposar, el moviment de persones, vehicles, sorolls sobtats i similars, no ajuden a fer que el punt d’alimentació sigui atractiu.

La ubicació de la menjadora és important. Per una banda, és necessari que els ocells tinguin visibilitat per veure si se’ls acosta algun predador però, per l’altra, han de tenir arbres o arbustos a prop que els serveixin de cobertura ràpida per amagar-se en cas de perill.

En un primer moment pot ser que als ocells els costi apropar- se a la menjadora, per la qual cosa pot ser una bona idea situar-la, al començament, a prop dels arbres o arbustos que fan servir habitualment per, posteriorment, col∙locar-la al lloc que més ens convingui. No desespereu si durant el primer hivern sembli que els ocells ni l’ensumin. És possible que la temporada següent, per contra, es converteixi en el punt de trobada de tota l’avifauna del barri.

Un cop la menjadora estigui a ple funcionament, caldrà abastir-la diàriament durant els mesos de fred i això implicarà comprar força menjar.

Els depredadors són un factor important a la vida dels ocells. No podem controlar la presència dels depredadors salvatges (el més interessat en menjadores d’ocells sol ser l’esparver) però sí els domèstics, principalment els gats. Ens hem d’assegurar que no hi hagi gats propers o guardar el nostre dintre de casa. Els gats tenen un irresistible instint natural per caçar ocells i aquests ho saben millor que ningú, així que la presència de gats per si sola, farà que s’hi acostin menys ocells del normal encara que els gats no arribin a caçar-los.