L'any passat va fer 10 anys que vam llançar el projecte Ocells dels Jardins i per commemorar-ho vam preparar un petit document amb la informació recopilada pel projecte durant aquests 10 anys. També vam intentar extreure tendències dels ocells per ens vam trobar amb què la forma en què s'havien fet els censos durant aquest temps era massa heterogènia, i per això era necessari unificar criteris de cara a obtenir unes dades més sòlides. Per això, a partir del cens d'hivern d'aquest any us demanem que seguiu unes directrius unificades molt senzilles.

Només s'han de seguir tres passos:

• Fer el cens entre la sortida del sol i les 12 del matí al cens d'hivern i entre la sortida del sol i les 11 del matí a la primavera.
• Fer sempre el mateix recorregut.
• Fer censos d'entre 30 i 60 minuts

La resta del cens continua igual:

• El cens d'hivern s'ha de fer el darrer cap de setmana de gener i el de primavera el darrer cap de setmana de maig
• És recomanable descarregar-se la fitxa per apuntar i identificar els ocells
• Les dades s'han d'informatitzar el més aviat possible a www.ocellsdelsjardins.cat

Si voleu ampliar informació sobre la nova metodologia, us podeu apuntar a la xerrada que farem el 24 de gener online on farem un repàs d'aquestes novetats i dels cants i reclams dels ocells més habituals dels nostres jardins.

El darrer cap de setmana del mes gener del 2015 es va fer el primer cens d'hivern del projecte Ocells dels Jardins i, per tant, aquest gener es compliran 10 anys des d'aquest primer cens. Per celebrar aquesta data tan remarcada hem preparat una sèrie d'activitats que esperem que siguin del vostre interès.

Tal com vam fer a la primavera, quan acabi el cens d'hivern farem una petita memòria recopilant totes les dades d'aquests 10 censos d'hivern. Per tal de fer aquest document ens hem adonat que perquè els censos tinguin més valor hem de canviar algunes coses en la metodologia del cens. Trobareu tota la informació sobre aquesta nova metodologia en aquesta notícia i també farem una xerrada oberta a tothom explicant en què consisteix.

Aquesta xerrada tindrà lloc el dia 24 de gener a les 18:00 i és oberta a tots els col·laboradors del projecte o per a totes aquelles persones que tinguin interès a col·laborar-hi. En la xerrada aprendrem a identificar els cants i reclams més típics dels ocells dels nostres jardins, a més de fer una petita introducció a la nova metodologia. Us hi podeu apuntar lliurement en aquest enllaç.

Per complementar-ho, el dia 25 de gener a les 16:30 anirem al parc de la Ciutadella de Barcelona per mirar d'identificar les espècies que hi trobem i per començar a practicar pel cens d'hivern, que tindrà lloc els dies 27 i 28 de gener. En la sortida es repartiran fitxes del projecte per ajudar a la identificació dels ocells. També us hi podeu inscriure lliurement des d'aquest enllaç. Es recomana portar prismàtics.

Esperem poder celebrar aquests 10 anys amb tu! 

La tardor ja és aquí (encara que no ho sembli) i, per tant, és el moment ideal per preparar els nostres jardins per rebre els ocells que ens visitaran aquesta tardor i hivern. Netegeu bé les menjadores i prepareu l'alimentació adequada per les espècies que visiten sovint els vostres jardins.  

Si és la primera vegada que poseu una menjadora o no teniu molt clar quin tipus d'aliment posar-hi, des de la botiga Oryx han preparat un document molt interessant amb informació sobre tots els tipus de menjadores i d'aliments dels quals ells disposen.

A més, complementen la informació amb un calendari amb explicacions de quan col·locar caixes niu i quines caixes niu corresponen a cada tipus d'ocell, a més d'altra informació per atreure tota mena de fauna als nostres jardins. Podreu trobar el document complet en aquest enllaç.

Esperem que aquesta informació us pugui ser d'utilitat i no oblideu entrar totes les vostres observacions al portal!

El darrer cap de setmana de maig vam fer el desè cens de primavera del projecte Ocells dels Jardins. En aquesta ocasió vam comptar amb la participació de 74 jardins de 53 municipis diferents de tot Catalunya. El municipi que va participar situat més al sud va ser Tortosa, més al nord Puigcerdà, més a l'est Calonge i més a l'Oest, Almacelles.

Es van fer un total de 106 censos. El municipi on es van fer més censos va ser Barcelona, seguit de Girona, Sant Gregori i Vilanova del Vallès. 

En total es van fer 758 observacions als 74 jardins que van participar en el projecte.

Els ocells que van aparèixer a més llistes van ser: el pardal comú (74), la tórtora turca (58), la merla (50), el gafarró (34) i la mallerenga carbonera (34). 

Fa unes setmanes us vam presentar les primeres fitxes per evitar errors d'identificacions d'espècies semblants. Ara ja teniu totes les fitxes penjades al web de forma permanent perquè les pugueu consultar quan ho necessiteu. Les trobareu aquí, també hi podeu accedir directament des de la portada de la pàgina. 

A partir d'ara, si teniu dubtes en la identificació d'alguna espècies, no dubteu de consultar les fitxes per evitar errors. 

D'altra banda, us recordem que aquest cap de setmana fem el cens de primavera d'ocells dels jardins, no oblideu pujar les vostres dades!

Altres cops ja hem parlat de la importància d’oferir algun punt d’aigua al jardí per als ocells, i no només perquè se la puguin beure, sinó també perquè puguin netejar-se el plomatge, la qual cosa els allargarà, probablement, la vida. En una situació de sequera tossuda com la que estem patint potser és un bon moment per posar-s’hi. Si ho fem per això, caldrà que tinguem en compte algunes coses.

1- Els abeuradors han de ser poc profunds i tenir un pendent poc abrupte. És una bona idea posar algunes pedres o branques des de les quals els ocells puguin accedir a l’aigua. També es pot cobrir el fons amb sorra o terra per tal de fer l’aterratge i el trepitjat més segur.

2- Cal vigilar amb el material de l’abeurador. És millor escollir plàstic, vidre o metall, ja que en tots tres casos es poden posar al rentaplats sovint per mantenir-los nets. Qualsevol material molt porós facilitarà que s’hi enganxin algues i fongs.

3- Als ocells els agraden els abeuradors arran de terra, però ull!, sempre que no hi hagi gats. Si n’hi ha, els haurem de col·locar a una alçada a la qual els felins no hi puguin accedir.

4- Sempre que sigui possible caldrà situar l’abeurador a l’ombra. Això evitarà que l’aigua s’escalfi en excés i que hi proliferin algues i fongs.

Ja veieu que no costa gaire donar un cop de mà als visitants del nostre jardí. Amb poca cosa, afavorirem la seva presència i els proveirem d’aquest element que cada cop sembla ser més escàs. Això sí, si ens hi posem, cal constància i higiene!

Bon birding!

Ara que ja s’acosta el cens de primavera, que com sabeu es du a terme el darrer cap de setmana de maig, i que estem en plena migració de primavera, val la pena tenir en compte que a banda dels ocells més comuns, els nostres jardins poden ser el punt d’aturada (stopover) d’algunes espècies que, tot i assemblar-se força a ocells que coneixem bé, només –o pràcticament només– usen el nostre país per arribar a les seves àrees de cria més al nord.

Un exemple clar és el mosquiter de passa, molt semblant al comú tant pel que fa a l’aspecte com a les vocalitzacions de contacte (un tuuuit lleugerament més arrossegat en el cas del de passa). Per sort, el mosquiter de passa és un ocell que sovint canta mentre migra i el cant sí que és força característic (https://xeno-canto.org/792457).

Un altre cas típic és el de la cotxa cua-roja. Els mascles no presenten cap mena de problema, ja que tenen un plomatge increïblement bell, però les femelles sí que s'assemblen força a les de cotxa fumada. Esperem que la fitxa que us deixem a sota us ajudi en cas que tingueu dubtes.

Aquest hivern hem detectat algunes observacions de pardal de bardissa (Prunella modularis) amb un nombre sospitosament alt d’exemplars. Aquesta espècie és un hivernant ben distribuït a gairebé tot el país, però absent al Pirineu occidental i central i a la plana de Lleida. Aquestes observacions de tants pardals de bardissa junts, ens han fet pensar que potser podien ser causades per confusió amb la femella de pardal comú, que justament no està representada a la fitxa d’identificació del projecte (ho arreglarem molt aviat).

En casos com aquest és molt útil fixar-se en el bec dels ocells. Els pardals comú i xarrec tenen un bec gruixut adaptat a alimentar-se de gra i llavors, mentre que el del pardal de bardissa és força més prim, com correspon a les espècies que mengen principalment insectes. A més a més, malgrat que el dors de totes tres espècies sí que és molt semblant, el pardal de bardissa presenta una coloració grisa molt característica al cap i al pit.

A sota us deixem una fitxa que tracta la identificació d’aquests tres ‘pardals’. Aviat la penjarem al portal, juntament amb altres fitxes que s’ocupen de la separació d’espècies que us poden causar problemes a l’hora de fer els censos del projecte.

Bon birding!

Des d'avui teniu disponibles tres noves fitxes d'identificació: el gaig, la griva comuna i el tord comú.

Esperem que amb aquestes fitxes milloreu les vostres capacitats d'identificació d'algunes espècies conflictives.

El passat cap de setmana, 28 i 29 de gener vam fer el tradicional cens d'hivern a Ocells dels Jardins. En aquesta ocasió, per veure els resultats, hem volgut fer una comparació amb els resultats del cens d'hivern dels darrers 5 anys.

Començarem fent un repàs de les 40 espècies més vistes en aquests 5 anys. En el següent gràfic veureu representades en columnes de color fúcsia el percentatge de jardins on va aparèixer l'espècie l'any 2023 i en verd, el mateix percentatge l'any 2019. D'aquesta manera podem constatar que l'increment més gran l'han tingut la merla i la mallerenga blava i el decreixement més acusat l'han patit el gafarró i el mosquiter comú.

D'altra banda, si fem una comparativa entre les espècies més comunes l'any 2019 i les més comunes el 2023, constatarem com el pit-roig i el pardal comú s'han intercanviat les posicions entre el primer i el segon lloc i com la mallerenga carbonera sempre ha ocupat el tercer lloc. El canvi de posició més acusat el trobem en el tallarol capnegre, espècie que l'any 2019 ocupava la 14 posició, però que aquest hivern ha pujat fins a la novena. I el contrari ha passat amb el gafarró, que l'any 2019 era la dinovena espècie més vista i aquest any ha caigut fins a la posició 23.

Estem molt contents amb la participació obtinguda en aquest cens amb 138 jardins (25 més que a l'any 2022) i 1690 observacions. Ens heu enviat dades des de 84 municipis de tot Catalunya i en total hem rebut 204 censos.