Aquest hivern hem detectat algunes observacions de pardal de bardissa (Prunella modularis) amb un nombre sospitosament alt d’exemplars. Aquesta espècie és un hivernant ben distribuït a gairebé tot el país, però absent al Pirineu occidental i central i a la plana de Lleida. Aquestes observacions de tants pardals de bardissa junts, ens han fet pensar que potser podien ser causades per confusió amb la femella de pardal comú, que justament no està representada a la fitxa d’identificació del projecte (ho arreglarem molt aviat).

En casos com aquest és molt útil fixar-se en el bec dels ocells. Els pardals comú i xarrec tenen un bec gruixut adaptat a alimentar-se de gra i llavors, mentre que el del pardal de bardissa és força més prim, com correspon a les espècies que mengen principalment insectes. A més a més, malgrat que el dors de totes tres espècies sí que és molt semblant, el pardal de bardissa presenta una coloració grisa molt característica al cap i al pit.

A sota us deixem una fitxa que tracta la identificació d’aquests tres ‘pardals’. Aviat la penjarem al portal, juntament amb altres fitxes que s’ocupen de la separació d’espècies que us poden causar problemes a l’hora de fer els censos del projecte.

Bon birding!

Des d'avui teniu disponibles tres noves fitxes d'identificació: el gaig, la griva comuna i el tord comú.

Esperem que amb aquestes fitxes milloreu les vostres capacitats d'identificació d'algunes espècies conflictives.

El passat cap de setmana, 28 i 29 de gener vam fer el tradicional cens d'hivern a Ocells dels Jardins. En aquesta ocasió, per veure els resultats, hem volgut fer una comparació amb els resultats del cens d'hivern dels darrers 5 anys.

Començarem fent un repàs de les 40 espècies més vistes en aquests 5 anys. En el següent gràfic veureu representades en columnes de color fúcsia el percentatge de jardins on va aparèixer l'espècie l'any 2023 i en verd, el mateix percentatge l'any 2019. D'aquesta manera podem constatar que l'increment més gran l'han tingut la merla i la mallerenga blava i el decreixement més acusat l'han patit el gafarró i el mosquiter comú.

D'altra banda, si fem una comparativa entre les espècies més comunes l'any 2019 i les més comunes el 2023, constatarem com el pit-roig i el pardal comú s'han intercanviat les posicions entre el primer i el segon lloc i com la mallerenga carbonera sempre ha ocupat el tercer lloc. El canvi de posició més acusat el trobem en el tallarol capnegre, espècie que l'any 2019 ocupava la 14 posició, però que aquest hivern ha pujat fins a la novena. I el contrari ha passat amb el gafarró, que l'any 2019 era la dinovena espècie més vista i aquest any ha caigut fins a la posició 23.

Estem molt contents amb la participació obtinguda en aquest cens amb 138 jardins (25 més que a l'any 2022) i 1690 observacions. Ens heu enviat dades des de 84 municipis de tot Catalunya i en total hem rebut 204 censos. 

Ara que s'acosta el cap de setmana del cens de gener d'Ocells dels jardins, hem detectat un problema de visualització en les capes topogràfica i ortofotogràfica en el moment de donar d'alta un jardí. Si us cal fer-ho (esperem que sí), useu qualsevol de les dues capes d'Open Streetmap que hi ha a sota.

Mentrestant, estem treballant per solucionar-ho.

Aquest darrer cap de setmana de gener, recordeu entrar tantes dades com us sigui possible!

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Com cada any, el darrer cap de setmana de gener fem el cens d'hivern d'ocells dels jardins. En el cens de l'any passat vam veure 67 espècies, sent el pardal comú l'espècie més observada seguit del pit-roig i la tórtora turca. Amb les temperatures gèlides que estem patint aquests dies, canviarà el podi de les espècies més observades?

En el passat cens vau entrar dades de 113 jardins a 68 municipis, la majoria d'ells a les comarques de Barcelona i Girona. Ens encantaria veure aquest any també censos al Pirineu occidental, a la plana de Lleida i a les terres de l'Ebre. Agrairem molt la vostra col·laboració!

Per últim, l'any passat es van fer 1128 observacions, aconseguirem superar la xifra? Nosaltres ja tenim les menjadores a punt. Molt bon cens a tothom!

És ben sabut que els ocells necessiten aigua tant per beure com per banyar-se, per la qual cosa instal·lar un punt d’aigua en els nostres jardins o balcons és especialment important durant l'hivern, quan els subministraments naturals poden estar congelats i durant l'estiu, quan l'aigua pot ser difícil de trobar.

Tot i que els ocells no tenen glàndules sudorípares, per la qual cosa no perden aigua suant, sí que en perden a través de la respiració i dels excrements. La majoria dels ocells petits necessiten beure almenys dues vegades al dia per reemplaçar aquesta aigua perduda.

Els ocells obtenen el líquid que necessiten a partir del menjar i bevent. Molts ocells insectívors poden cobrir les seves necessitats d’aigua gairebé exclusivament a través de la seva dieta, ja que molts insectes estan formats en gran part per aquest element. Els ocells que mengen llavors, en canvi, tenen una dieta seca i necessiten beure més.

Una altra funció clau que té l’aigua en la vida dels ocells és la de la neteja. Els ocells necessiten banyar-se, també a l’hivern, per tal de mantenir el plomatge lliure de brutícia i fer-lo, així, més durador. Un plomatge en bon estat augmenta moltíssim les possibilitats de supervivència dels ocells al llarg d’una època tan dura com és l’hivern.

I recordeu, qualsevol punt d'aigua per modest que sigui, com aquest que va instal·lar la Núria Hostau, serà molt benvingut!

Foto: Joan Guinarda

Enguany, del 18 d'octubre al 20 de novembre, se celebrarà la segona edició del Mes de la Ciència Ciutadana i Natura.

Promogut pel Servei d'Educació Ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, el MES s'emmarca al projecte Ciència Ciutadana i Natura, amb l'objectiu de donar impuls al sector i despertar l'interès de la ciutadania en aquest àmbit.

Es faran 14 activitats arreu del territori, liderades per iniciatives capdavanteres en el sector.

Consulteu la programació i inscriviu-vos aquí: https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat/educacio_per_a_la_sostenibilitat/ciencia-ciutadana-natura/mes-ciencia-ciutadana-natura-2022/

A més, per celebrar el #MESCiènciaCiutadaNAT us animem a tots els usuaris d'Ocells dels Jardins a entrar dades al projecte durant aquest cap de setmana.

El passat cap de setmana vam fer el cens de primavera del projecte Ocells dels Jardins. A continuació us presentem els resultats.

Aquest cap de setmana hem fet el tradicional Cens d'hivern. Us mostrem els resultats a continuació. Moltes gràcies a tots per la vostra participació!

En els darrers anys hi ha hagut un augment en l’aportació d’aliment als ocells que visiten els jardins de les cases, amb grans beneficis per nombroses espècies perquè els permet tenir menjar, sobretot a l'hivern. No obstant això, existeix el risc d’un augment en la transmissió de malalties perquè molts ocells de diferents espècies poden coincidir al mateix temps a les menjadores. A principis de 2020, la infecció pel bacteri Suttonella ornithocola va ocasionar la mort de milers de mallerengues a Alemanya i d’altres països europeus. Tot i la sospita de casos aïllats d’aquesta malaltia a Catalunya, no es va poder confirmar. Altres malalties descrites a Europa com a causa de mortalitat en aquests ocells són la verola aviar, salmonel·losi, tricomoniasi, clamidiosi i malària aviar.

La Fundació Barcelona Zoo patrocina la creació de l’Observatori de les malalties dels ocells de jardí, en la que participen la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), el Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és estudiar les malalties que afecten els ocells que visiten els jardins o les cases per avaluar el seu estat de salut i prendre les mesures de control adients, en cas que sigui necessari. Per això, demanen la col·laboració ciutadana per que en cas de trobar un ocell malalt o mort al jardí de casa, es comuniqui immediatament. S’haurà de procedir de manera diferent, segons sigui el cas:

Què fer si trobo un ocell viu amb símptomes clars de malaltia?

- Fotografiar l’ocell i introduir les imatges i les dades a l’apartat de mortalitat amb l’opció “ferit” de l’App NaturaList (https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=20034) o del portal ornitho.cat (https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=20030) i indicar causa natural->Malaltia/parasit. Atenció! L’App només és disponible per dispositius Android.

- En el cas que l’ocell estigui molt afectat i es pugui capturar, posar en una caixa de cartró, preferiblement agafant-lo amb uns guants.

- Cal recordar que sempre que capturem i manipulem un ocell, s’han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de la seva manipulació.

- Portar l’ocell a un centre de fauna de la Generalitat de Catalunya (informació l’annex) o bé trucar als Agents Rurals (Tel. 93 561 70 00) per què el vinguin a recollir.

Què fer si em trobo un ocell mort?

- Introduir les dades a l’apartat de mortalitat amb l’opció “mort” de l’App NaturaList (https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=20034) o del portal ornitho.cat (https://www.ornitho.cat/index.php?m_id=20030) i indicar causa natural->Malaltia/parasit. Atenció! L’App només és disponible per dispositius Android.

- Si la mort s’ha produït en un període superior a les 12-24 hores i ha començat el procés de putrefacció, no es podran realitzar la majoria d’analítiques pel que no recomanem el seu estudi. Però si la mort s’ha produït en menys de 24 hores, us demanem que recolliu l’ocell, utilitzant uns guants per agafar-lo. S’ha d’introduir en una bossa de plàstic que no estigui foradada i tancar-la, ficar-la en una segona bossa de plàstic i tancar-la també. Si és possible, mantenir en refrigeració.

- Un membre del nostre equip es posarà en contacte amb la persona que ha introduït les dades per decidir què fer amb l’animal: o bé la persona que l’ha trobat el porta directament a la Facultat de Veterinària de la UAB, o bé una persona del nostre equip l’anirà a recollir. Si no és possible qualsevol d’aquestes dues opcions, s’ha de congelar l’ocell fins a la seva recollida.

- Cal recordar que sempre que capturem i manipulem un ocell, s’han de prendre les mesures bàsiques d'higiene, com rentar-se les mans després de la seva manipulació.

Centres de Fauna de la Generalitat de Catalunya:  

-        Centre de Fauna de Torreferrussa. Ctra. Sabadell - Sta. Perpètua de Mogoda, km 4,5 - 08130 Santa Perpètua de Mogoda. Telèfon: 93 561 70 17 / 93 560 00 52.

-        Centre de Fauna Vallcalent. Partida de Vallcalent, 63 25199 Lleida. Telèfon: 973 282 276.

-        Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà. Mas el Cortalet, 17486 Castelló d'Empúries. Telèfon: 675 78 33 29.

-        Centre de Fauna de Canal Vell. Estació biològica de Canal Vell. Telèfon: 627 48 14 00